Translate

miércoles, 2 de noviembre de 2016

LOS GRABADOS DEL PEIRÓN O CRUZ DE TÉRMINO DE LA ERMITA DE SANT FRANCESC DE LA FONT

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
LOS GRABADOS DEL PEIRÓN O CRUZ DE TÉRMINO DE LA ERMITA DE SANT FRANCESC DE LA FONT (CASTELLÓN DE LA PLANA).
JUAN EMILIO PRADES BEL
Dentro del término municipal de Castellón de la Plana se encuentra la ermita rural conocida con el nombre en valenciano de “Sant Francesc de la Font”. La ermita data con anterioridad al año 1748, y fue construida en pleno corazón de la huerta castellonense, sobre la partición natural de las partidas de Cap y la Molinera, quedando el lugar a unos 4 km. distantes de la ciudad de Castellón. Este templo se halla en una intersección de cuatro caminos rurales a doble dirección: Camino de Villamargo, de las villas de Benicasim, de Castellón, del molí de Font la Reina, de Sant Francesc, del Cap, de La Molinera,...). “Sant Francesc de la Font” queda incluido en el amplio y cuidado recinto protegido del Molí de la Font, lugar vallado, con arbolado, jardines, bancos, fuente y pozo. Contiguo a estos dos lugares y en medio del camino se levanta un peirón rural de piedra o cruz de término (creu de terme), este es un tipo de construcción muy bien definida por el diccionario de la lengua española como un tipo de hito o mojón colocado antiguamente a la entrada o aledaños de las poblaciones junto al paso de los caminos, y también en las proximidades de las ermitas y santuarios, como muestra de piedad por parte del pueblo y para su fomento entre los viajeros. La cruces de término también marcaban el comienzo de un territorio rural o de un lugar sagrado, y donde se recibían o despedían habitualmente las peregrinaciones. Otras finalidades de las cruces de término: Señalizan vías y caminos. Principalmente avisan de la proximidad de una población. Delimitan los términos municipales o los linderos particulares. Sugieren a los viandantes que recen una oración por el motivo religioso en él representado. Advocan a las ánimas del Purgatorio, o como lugar al que se va a pedir algún favor especial o petición a la divinidad (lluvia, protección de las cosechas, alejamiento de plagas, salud, …). En este peirón de “Sant Francesc de la Font” , es de resaltar los grabados o símbolos antiguos que se encuentran rodeando el fuste o pilar de piedra que sujetan la cruz del cimacio. Se trata de unos grabados simbólicos de finalidad o culto y autoria desconocidos, muy posiblemente en teoría, ligados a algún tipo de promesa o voluntad de trashumantes y viajeros. Los grabados son esquemáticos y de trazos sencillos, la composición al menos en tres de ellos son de la misma autoria, la obra parece querer fusionar una cruz pometada, una letra y una cruz tumularia, unificándose en una amalgama de trazos que juntos conforman la imagen de lo que parece ser una figura humana femenina. Quizá el resultado a la vista no sea solo el grafitismo artístico, y los enigmáticos grabados antropomorfos sean encubridores o cómplices de otras causas o motivos. Otra de las teorías de trabajo sobre la evolución creativa de cada dibujo esquemático contempla la ocultación de un tipo de cruz muy concreto, la cruz tumularia. Las cruces tumularias suelen estar compuestas por una cruz y un túmulo que puede adoptar o tener distintas formas geométricas. Su motivación de fábrica es siempre religiosa y ligados a los difuntos, el origen de las cruces tumularias proviene de las muertes trágicas y violentas ocurridas en el lugar o muy próximas de donde han sido esculpidas y grabadas, generalmente suelen guardar en muchos casos la memoria de finados en duelos ritualizados de honor y de muerte con espadas, armas blancas o pistolas, dichas marcas invitaban e invitan al creyente a rezar una oración o un salmo por la memoria y el alma del difunto, castigado a perpetuidad a permanecer errante por su acto prohibido y penada por la justicia y por la iglesia. (JEPB)
Bibliografía:
- Margalé Herrero, Rafael y Margalé Alzórriz, Alvaro (2002): Los peirones en las comarcas del Jiloca y campo de Daroca. Calamocha, Centro de Estudios del Jiloca.
- Edo Hernández, Pilar (2007): "Algunas tradiciones y costumbres en torno a los peirones de Bañón", en Cuadernos del Baile de San Roque, 20, pág. 23-46.
- Fuertes Marcuello, Julián (1995): "Los peirones, monumentos característicos de Aragón", en el Boletín de la Casa de Aragón en Madrid, p. 36-39.
- Utrillas Valero, Ernesto (1999): "Los peirones de Visiedo", en Xiloca, 24, pág. 79-111.
- Calvo Berbegal, Ignacio (1988): "Los peirones de Tornos", Xiloca, 2, pág. 45-58.
- Carreras Alvar, Antonio Manuel (1984): "Tornos, un pueblo cargado de peirones", en Narria. Revista de Estudios de Arte y Costumbres Populares, nº 34-35, pág. 7-11.

lunes, 17 de octubre de 2016

LA TORRE D'EN DOMÉNEC 1925

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE  TIERRAS CASTELLONENSES:
 “LA TORRE D'EN DOMÉNEC” EN EL AÑO 1.925 (DATOS PARA SU HISTORIA)
JUAN EMILIO PRADES BEL
 Datos del municipio de Torre Endoménech (en valenciano LaTorre d'en Doménec y actual denominación oficial), publicados en una guía provincial de información bajo el título  “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”, la publicación de la obra fue subvencionada por la Excelentísima Diputación  y Ayuntamientos de la provincia. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa en Castellón de la Plana por la imprenta de Joaquín Barberá que tenía sus oficinas en la calle de Asensi nº4, de dicha ciudad . En la página 449 del anuario, Bellido transfiere datos referidos al municipio de La Torre Endomenech, que textualmente expone en los siguientes términos (sic): “Torre Endomenech: Lugar de origen medieval, tiene 453 habitantes de hecho, 471 de derecho y 342 edificios, con un término municipal de 3'20 kilómetros cuadrados de extensión, dentro del de Villanueva de Alcolea. La población es algo accidentada en su piso y alineación. Tiene dos fuentes públicas y dos lavaderos, uno de ellos cubierto. El clima es templado, y se habla valenciano Pertenece en todo a Albocácer y dista 38 kilómetros de Castellón y 22 de Albocácer.
PRODUCTOS.- Algarrobas, vino, aceite, cereales y legumbres, en pequeña escala.
FIESTAS - El 22 de Mayo a la Patrona y el 7 de Septiembre a San Onofre.
TEMPLO Y ERMITA - La parroquia dedicada a Santa Quiteria y hay a extramuros la ermita de la Virgen de la Fuente.

VIAJE - Itinerario núm. 8.
AYUNTAMIENTO.- (Será Concejo abierto).
Alcalde, D. Agustín Ortiz Sales.
Concejales:
D. Joaquín Bort Traver.
» José Escoí Pastor.
» Bautista Villalonga Beltrán.
» Plácido Bort Andreu.
Secretario, D. Eugenio Martínez Chillida

TITULARES:
Médico, D Antonio Herrández Bueno.
Farmacéutico, el de Benlloch.
Veterinario, el de Cuevas.
Practicante, Francisco Ortíz Sales.
Cura párroco.- D. Pedro LIuch Verdera.

JUZGADO MUNICIPAL: Juez, D. Agustín Pastor Zapatero; Fiscal, D. Manuel Bort Ferrando; Secretario, el del Ayuntamiento.
ESCUELAS NACIONALES: Maestro, D. Agustín Ortiz Sales ; Maestra, Doña Presentación Martínez.
BANDA DE MÚSICA.-MUNICIPAL: Director, D. Jaime Pastor Martínez.
Cartero.- Francisco Martínez Chillida.
Teléfono.- Benlloch.
Ferrocarril.- Castellón o Torreblanca.
SOMATÉN: Cabo, Agustín Ortiz Sales; Subcabo, Carlos Simó Martínez.
Guardia civil.- Villanueva de Alcolea.
ABACERIAS.-
Ramón Celma Solsona.
Miguel Saura Borrás.
Vicente Simó Mateo.
José Calduch Pastor.
Estanco.- Vicente Bort Pastor.
Herrador y herrero.- Letancio Bellés.
Posadas.-
Jaime Pastor Martínez.
Miguel Pastor Villalonga. 
CONSULTAS: ( Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española. Diccionario de la lengua española)
ABACERIA: Establecimiento de venta al por menor de aceite, vinagre, legumbres secas, bacalao, etc.:
SOMATÉN: Milicia ciudadana organizada antiguamente para colaborar en la seguridad en los pueblos.
BIBLIOGRAFIA:
- Bellido Rubert, Manuel (1925):“Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”.Imprenta Joaquín Barberá, Castellón de la Plana, Repositori Universitat Jaume I.

LA SARRATELLA EN EL AÑO 1.925

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
LA SARRATELLA EN EL AÑO 1.925 (DATOS PARA SU HISTORIA)
JUAN EMILIO PRADES BEL
 Datos del municipio de La Sarratella (Castellón), publicados en una guía provincial de información bajo el título “Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”, la publicación de la obra fue subvencionada por la Excelentísima Diputación  y Ayuntamientos de la provincia. La excelencia y mérito de este anuario es de su autor el ilustre D. Manuel Bellido Rubert y fue impresa en Castellón de la Plana por la imprenta de Joaquín Barberá que tenía sus oficinas en la calle de Asensi, nº4 de dicha ciudad . En la página 421 del anuario, Manuel Bellido transfiere datos referidos al municipio de La Sarratella, que textualmente expone en los siguientes términos (sic):
“SARRATELLA: Lugar de origen árabe, que rodea un término municipal de 17'93 kilómetros cuadrados, entre los de Albocácer, Sierra de Engarcerán y Cuevas de Vinromá. Tiene 570 habitantes de hecho, 655 de derecho y 243 edificios, y pertenece en todo a Albocácer. El clima es fresco y sano. La población es pequeña y de caIles accidentadas y modesto caserío. Tiene buenas aguas. Se habla valenciano.
PRODUCTOS.- Patatas y cereales; leña, ganados y caza.
FIESTAS.- EI 29 de Septiembre.
PARROQUlA.- Es sufragánea de Albocácer y es un bonito templo corintio. Hay una ermita a San Juan Nepomuceno, a 2 kilómetros.
HIJOS ILUSTRES, en años anteriores.
VIAJE.- Carretera hasta Cuevas de Vinromá (6 kilómetros).
AYUNTAMIENTO .-
Alcalde, D. Jaime Mateu Villalonga.
Concejales:
D. José Pastor Monfort.
»Tomás Solsona Roig.
D. José Pastor Pastor.
» Francisco Sales Peraire.
» Angel Sales Centes.
»Vicente Sebastiá BeIlmunl.
Secretario Ayunt, D. Simón Gauchía Salvador.
TITULARES
Médico, Sr. Bellés, de Albocácer.
Farmacéutico, Sr. Boix, de Albocácer.
Veterinario, D. J. García de Albocácer.
Practicante, D. Manuel Pastor Pastor.
Párroco, D. Domingo Cano Tarragó.
Maestro, D. Pascual Sevilla Hernández.
Maestra, Doña Elena Catalá Peiró.
JUZGADO MUNICIPAL
Juez, D. Jaime Pastor Ibáñez.
Fiscal, D. José Monfort Barberá.
Secretario, el del Ayuntamiento.
Telégrafo, Albocácer.
Ferrocarril, Alcalá de Chivert.
Guardia civil, Albocácer.
Abacerías -Vicente Sales Peraire.
Carpinterías.-
Vicente Sebastiá Bellmunt.
Lino Roig Vallés.
Tabernas.-
Juan Pastor Pastor.
Manuel Pastor Pastor.
Tejidos .- Manuel Pastor Pastor.
CONSULTAS: ( Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española. Diccionario de la lengua española)
ABACERIA: Establecimiento de venta al por menor de aceite, vinagre, legumbres secas, bacalao, etc.:
TABERNA: Establecimiento público, de carácter popular, donde se sirven y expenden bebidas y a veces, se sirven comidas. Equivalente en la actualidad, a un bar o una cafeteria .
BIBLIOGRAFIA:
- Bellido Rubert, Manuel (1925):“Anuario-Guía de la provincia de Castellón, año 1925 ”. Imprenta Joaquín Barberá, Castellón de la Plana. Repositori Universitat Jaume I.

martes, 31 de mayo de 2016

LOS PUEBLOS MÁS BONITOS DE ESPAÑA


ASOCIACIÓN DE LOS PUEBLOS MÁS BONITOS DE ESPAÑA
 44 LOCALIDADES ESPAÑOLAS NOMBRADAS LAS MÁS BELLAS DE ESPAÑA Y TAMBIÉN DEL MUNDO
La Asociación de los pueblos más bonitos de España reúne a 44 de las localidades más bellas de nuestro país, que desde 2016 estan en el ranking mundial de los 500 pueblos más bonitos del mundo como son: Mojácar, Pampaneira, Lucainena de las Torres, Vejer de la Frontera, Zuheros y Frigiliana, en Andalucía; Valderrobres, Albarracín, Calaceite, Puertomingalvo, Rubielos de Mora, Cantavieja, Aínsa, Anento, Alquézar, SOS del Rey Católico y Ansó, en Aragón; Maderuelo, Medinaceli, Ayllón, Pedraza, Urueña, Frías, La Alberca, Mogarraz, Sepúlveda, Peñalba de Santiago, Ciudad Rodrigo y Candelario, en Castilla y León; Valverde de los Arroyos, Alcalá de Júcar y Almagro, en Castilla-La Mancha; Santillana del Mar, Liérganes y Bárcena Mayor en Cantabria; Peñíscola, Morella, El Castell de Guadalest y Vilafamés, en la Comunidad Valenciana; Tejeda en Canarias, Torazo y Lastres en Asturias, Laguardia en el País Vasco y Trujillo en Extremadura.

domingo, 10 de enero de 2016

Topónimos y Nombres Geográficos de Jérica, Castellón
Nº    Nombre Completo
1    Alto de Feliciano
2    Alto de Simonet
3    Alto del Joven
4    Alto del Roquetillo
5    Altomira
6    Arenachos
7    Balsa de Capilla
8    Balsa de La Media Vega
9    Balsa Mayor
10    Barranco de La Cecilia
11    Barranco de Pilares
12    Camino de Escarán
13    Camino de Jérica A La Cueva Santa
14    Camino de La Muela
15    Camino del Alto De La Cruz
16    Casa Novales
17    Casa Polo
18    Casa Roca
19    Cerro Burrea
20    Cerro De La Tarihuela
21    Colada De Los Corrales
22    Colada Sulsida De Magallán
23    Corral De Félix
24    Corral De Ferrer
25    Corral De Llorca
26    Corral De Los Terreros
27    Corral De Morca
28    Corral De Morte
29    Corral De Olivera
30    Corral De Pepe El Fraile
31    Corral De Ponciano
32    Corral De Ribera
33    Corral De Solas
34    Corral De Tolosé
35    Corral Del Cerero
36    Corral Del Juano
37    Corral Del Llano Trece
38    Corral Del Royo
39    Corral Del Tio Elias
40    Cruz De Benaval
41    Cuaranta
42    Dehesa Collado
43    El Bolaje
44    El Canto
45    El Cascajar
46    El Escarán
47    El Galayo
48    El Hostalejo
49    El Hostalejo
50    El Rabosero
51    El Rubial
52    El Sabinar
53    El Tajarín
54    El Toso
55    El Zorro
56    Embalse Del Regajo
57    Estación De Ojos Negros
58    Feliciano
59    Fuente De Los Baños
60    Fuente Del Clero
61    Fuente Del Peral
62    Fuente Del Terrero
63    Hoya De Hierros
64    Huerta Del Pino
65    Jérica
66    La Capillica
67    La Corredera
68    La Degüella
69    La Degüella
70    La Dehesa
71    La Palomera
72    La Rápita
73    La Sulsída
74    La Tarihuela
75    La Torrecilla
76    La Vegatilla
77    Lajún Vieja
78    Las Hormigas
79    Las Montesinas
80    Las Vegas
81    Llano De La Olivera
82    Llano De Navarza
83    Llano Trece
84    Llanos De Yuste
85    Loma De Covarcho
86    Loma De Jalve
87    Loma De La Coronilla
88    Loma De La Cruz Cubierta
89    Loma De Las Calmas
90    Loma De Pante
91    Loma De Tripa
92    Loma Del Oratorio
93    Loma Del Plano
94    Los Albares
95    Los Ángeles
96    Los Novales
97    Los Pelados
98    Los Royos
99    Magallán
100    Mas De Lidón
101    Mas De Mañés
102    Mas El Campillo
103    Masada De Almazán
104    Masadica De Foster
105    Masía Asturiana
106    Masía De Inglada
107    Masía De La Trinidad
108    Masía De Perdigueras
109    Masía Del Topo
110    Masía Paredes
111    Masía Poveas
112    Masía Roya
113    Media Vega
114    Molino Del Partidor
115    Morería
116    Navajo Albares
117    Paso Veinticinco
118    Pelarda
119    Perdigueras
120    Pinalejo
121    Pontón
122    Pozo Albares
123    Pozo Del Royo Mogón
124    Quemado De La Cera
125    Quincha Del Guijarral
126    Rambla De Gaibiel
127    Rincón De La Lorenza
128    Rincón De Lorenza
129    Rincón De Rana
130    Rincón Del Blanquillo
131    Rincones De Aras
132    Rocha Del Chupete
133    Rocha Herbes
134    Sabinar De Gómez
135    Santa Bárbara
136    Solana Del Carrascal
137    Torre De Novales
138    Tres Pedos
139    Utrillas
140    Villanueva

martes, 29 de diciembre de 2015

VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ

UN  NADAL CULTURAL, UN MATÍ PELS CARRERS... 
VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ
Per JOAN E. PRADES i BEL
Dins de les activitats del Nadal Cultural a les Coves de Vinromà, s'ha portat a terme la tradicional visita guiada pel centre històric de les Coves de Vinromà. És una activitat cultural fidel a la cita que es prodiga en el temps, i es ve celebra'n l'últim diumenge de l'any. El lloc de reunió de asistens és a la plaça d'Espanya, enfront de l'Ajuntament, des d'on comença la visita
a partir de les 11 del matí pel camí reial,  fins a la font de la Vila trencant a continuació per l'interior del traçat de carrers medievals, inframurs del poble antic. El recorregut ha estat guiat per l'historiador Pasqual Boira qui a fet també les narracions i explicacions sobre les últimes indagacions històriques. Hi han col·laborat en l'esdeveniment l'Ajuntament i l'organització ha anat a càrrec d'alguns dels membres de l'Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà. L'itinerari ha transcorregut íntegrament per l'interior del Centre Històric de Les Coves, el qual conserva en els seus carrers, vestigis arcaics i els traçats medievals de l'època islàmica i cristiana, un perfil urbanístic construït al llarg de més de deu segles d'hàbitat i poblament, primer de tradició islàmica i cristiana amb posterioritat, a partir del moment històric en què Blasco d'Alagó, qui va ser el primer senyor feudal cristià de la vila, va rebre l'11 de maig de 1235 de mans del rei en Jaume I la vila de Les Coves d'Abinromà , el castell i diverses possessions.
EL NUCLI ANTIC
L'històric barri medieval de les Coves, s'assenta sobre un turó que s'eleva i cau en forta pendent sobre el riu Coves que desguassa i rep les braves aigües que baixen de la Valltorta i del riu de Salzadella i Sant Mateu. Des de lo més alt del poble, presideixen l'indret dos favuloses esglésies: l'església parroquial actual, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i l'antiga església d'estil gòtic construïda al segle XIII, de la qual tan sols es conserven en bon estat les tres naus o tramades centrals. Quan es creà la nova església, la parròquia vella fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, en l'actualitat està desafectada i ara és de propietat municipal. Els noms dels carrers s'han conservat des de la toponímia i evoquen a oficis artesanals, a personatjes històrics, a devocions populars i a poble medieval: Carrer dels Tiradors que fa referencia a l'ofici de la llana, als compradors de llana i als telers, carrer del Forn, del Mercat, de Sant Roc, dels Desemparats, de les Tendes o de les Sitges, de l'Encomanda...
Els sinuosos traçats dels carrers medievals alberguen i oculten els edificis i cases més antigues de les Coves de Vinromà, on és pot trobar la Casa del Comanador de la orden de Montesa, la casa del Temple, la casa de les Senyoretes o casa dels Moliner o de la família Dávalos, el Calvari, l'antiga casa de la vila, l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, el Portalet de la carnisseria, la llotja porxada de la placeta del Mercat, retaules ceràmics, l'antic hospital bombardejat per Heinkels o Stukes alemanys, avui dia ja derruït i convertit en un centre cultural i museu, cases morisques, la posada de l'Estrella que cite el holandes Enrique Cock (1540-1598) croniste de la Guardia dels Archers Reials, també hi han diversos
Miradors panoràmics ubicats sobre lo que foren les antigues murades externes de la vila.
FITXA:
Tipus de recurs: Edificis, carrers, estructures d'interés.
Tipus de monument: Nucli Antic, Centre Històric, Barri Antic.
Període: Edat Mitjana
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló

martes, 15 de diciembre de 2015

RELACIÓ DE FESTES LOCALS OFICIALS DELS POBLES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
• AÍN: 16 d’agost, Crist del Calvari, i 7 de desembre, Sant Ambròs.
• ALBOCÀSSER: 25 de gener, conversió de Sant Pau, i 29 de maig, tercer dia de Pasqua de Pentecosta.
• ALCALÀ DE XIVERT: 29 d’agost, festivitat de Sant Joan Baptista, i 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.
• ALCORA, L’: 10 d’abril, la Dobla, i 16 d’abril, Sant Vicent.
• ALCUDIA DE VEO: 30 d’abril, i 29 de setembre, Sant Miquel.
• ALFONDEGUILLA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 12 de novembre, Sant Bartomeu.
• ALGIMIA DE ALMONACID: 16 d’abril i 17 de gener, Sant Antoni.
• ALMASSORA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 22 de maig, Santa Quitèria.
• ALMEDÍJAR: 16 d’abril i 16 d’agost.
• ALMENARA: 16 d’agost i 24 de setembre.
• ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO: 25 de juny i 25 de juliol.
• ALTURA: 5 d’abril, Dijous Sant, i 28 de setembre, Sant Miquel.
• ARAÑUEL: 21 de maig i 28 de setembre.
• ARES DEL MAESTRAT: 24 d’agost i 28 de desembre.
• ARGELITA: 17 de gener i 3 de maig.
• ARTANA: 24 de juliol, festivitat de Santa Cristina, i 29 d’agost, festivitat de Sant Joan Baptista.
• ATZENETA DEL MAESTRAT: 24 d’agost, Sant Bartomeu, i 26 de desembre, Sant Esteve.
• AYÓDAR: 20 de gener, festes de Sant Sebastià, i 8 d’octubre, festes patronals Mare de Déu del Roser.
• AZUÉBAR: 16 i 17 d’agost.
• BARRACAS: 29 de juny, festivitat de Sant Pere Apòstol, i 16 d’agost, festivitat de Sant Roc.
• BEJÍS: 3 de febrer i 3 de setembre.
• BENAFER: 6 d’agost i 16 d’agost.
• BENAFIGOS: 22 de juny, com a festivitat relacionada amb la festivitat de Sant Joan Baptista, i 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de
l’Ortisella.
• BENASAL: 28 de maig, festivitat de Sant Cristòfol, i 16 d’agost, festivitat de Sant Roc.
• BENICARLÓ: 9 de maig, festivitat de Sant Gregori, i el 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• BENICÀSSIM: 17 de gener, Sant Antoni Abad i Santa Àgueda, i 22 de setembre, Sant Tomàs de Villanueva.
• BENLLOCH: 12 de març i 26 de desembre.
• BETXÍ: 17 de gener, Sant Antoni, i 17 de setembre, festivitat del Santíssim Crist de la Pietat.
• BORRIOL: 16 d’abril, Sant Vicent, i 20 d’agost, Sant Bartomeu.
• BORRIANA: 3 de febrer, Sant Blai, i 8 de setembre, Mare de Déu de la Misericòrdia.
• CABANES: 28 de maig, romeria a l’ermita de les Santes, i 29 de juny
, Sant Pere.
• CÀLIG: 16 d’abril, Sant Vicent, i 6 de setembre, Mare de Déu dels Socors.
• CANET LO ROIG: 30 d’abril, romeria, i 1 d’octubre, Sant Miquel.
• CASTELL DE CABRES: 16 de gener i 3 de setembre.
• CASTELLFORT: 22 d’agost i 2 de novembre.
• CASTELLNOVO: 16 d’abril, Sant Vicent, i 7 de desembre.
• CASTELLÓ DE LA PLANA: 12 de març, dilluns de la setmana de festes de la Magdalena, i el 29 de juny, festivitat de Sant Pere.
• CASTILLO DE VILAMALEFA: 24 i 25 de setembre.
• CATÍ: 7 de maig i 8 de setembre.
• CAUDIEL: 30 d’abril i 22 de juny.
• CERVERA DEL MAESTRE: 20 de gener, Sant Sebastià, i 7 de setembre, Mare de Déu de la Costa.
• CHÓVAR: 7 i 8 de maig, festes patronals.
• CINCTORRES: 27 de gener, Sant Antoni Abat, i 3 de setembre, festes patronals.
• CIRAT: 16 de març i 20 d’agost.
• CORTES DE ARENOSO: 20 de gener i 16 d’abril.
• COSTUR: 17 de gener, Sant Antoni Abat, i 16 d’agost, Sant Crist del Calvari.
• COVES DE VINROMÀ, LES: 2 de novembre i 26 de desembre (Nadalet).
• CULLA: 28 de maig, festa de Sant Cristòfol (dia de la Prima), i 8 de juny
, romeria a Sant Joan de Penyagolosa.
• ESLIDA: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 29 d’agost, Crist Calvari.
• ESPADILLA: 16 d’agost, Sant Roc, i 22 d’agost, Sant Joan.
• FANZARA: 17 d’agost i 16 d’octubre.
• FIGUEROLES: 28 de maig i 21 de setembre.
• FORCALL: 30 d’abril i 27 d’agost, festivitat de Sant Víctor.
• FUENTE LA REINA: 2 d’agost, festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, i 16 d’agost, festivitat de la Mare de Déu del Roser.
• FUENTES DE AYÓDAR: 17 de gener, festes de Sant Antoni, i 16 d’agost, festes de Sant Roc.
• GAIBIEL: 16 d’abril, Sant Vicent, i 3 de setembre, el Crist de la Set.
• GELDO: 31 d’agost i 3 de setembre.
• HERBÉS: 20 de gener i 24 d’agost.
• HIGUERAS: 2 de novembre i 7 de desembre.
• JANA, LA: 24 d’agost i 2 de novembre.
• JÉRICA: 30 d’abril i 11 de juliol, Crist de la Sang.
• LLOSA, LA: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 3 de setembre, Sant Isidre Llaurador.
• LUCENA DEL CID: 16 d’abril, Sant Vicent, i 1 d’octubre, Sant Hermolau.
• LUDIENTE: 15 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Pilar
, festa major, i 16 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Pilar.
• MATA, LA: 20 de gener i 23 de gener.
• MATET: 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad, i 25 de juny, festivitat de Sant Joan Baptista.
• MONCOFA: 23 de juliol i 8 d’octubre.
• MONTÁN: 30 de març, festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, i 20 d’agost, festivitat de Sant Bernat
Abat.
• MONTANEJOS: 25 de juliol, Sant Jaume, i 7 de desembre.
• MORELLA: 5 d’abril, Dijous Sant, i 26 de desembre, segon dia de Nadal.
• NAVAJAS: 16 d’abril i 7 de desembre.
• NULES: 24 d’agost, Sant Bartomeu, i 16 d’abril, Sant Vicent.
• OLOCAU DEL REY: 16 d’agost i 7 de desembre.
• ONDA: 6 d’agost i 22 d’octubre.
• ORPESA: 25 de juliol i 8 d’octubre.
• PALANQUES: 20 de gener i 20 d’agost.
• PAVÍAS: 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, i 24 de desembre.
• PENÍSCOLA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 26 de desembre, Sant Esteve.
• PINA DE MONTALGRAO: 6 d’agost, festivitat de Sant Salvador, i 7 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de Gràcia.
• POBLA DE BENIFASSÀ, LA: 17 de gener i 30 d’abril.
• POBLA TORNESA, LA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 1 d’octubre, Sant Miquel.
• PORTELL DE MORELLA: 30 d’abril, pont 1 de maig, i 18 de desembre, festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança.
• PUEBLA DE ARENOSO: 2 d’agost i 21 de setembre.
• RIBESALBES: 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, i 8 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Roser
• ROSSELL: 30 d’abril i 2 de novembre.
• SACAÑET: 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, i 25 de juliol, festivitat de Santiago Apòstol.
• SALZADELLA, LA: 2 de febrer, festivitat de la Candelera, i 3 de febrer, festivitat de Sant Blai.
• SAN RAFAEL DEL RÍO: 16 de juliol, Mare de Déu del Carme, i 24 d’octubre, Sant Rafael.
• SANT JOAN DE MORÓ: 5 d’abril i 16 d’abril.
• SANT JORDI: 23 d’abril, Sant Jordi, i 25 de juliol, Sant Jaume.
• SANT MATEU: 21 de setembre i 2 de novembre.
• SANTA MAGDALENA DE PULPIS: 17 de gener, Sant Antoni, i 16 d’abril, Sant Vicent.
• SARRATELLA: 5 de gener i 20 d’agost.
• SEGORBE: 29 d’agost i 31 d’agost.
• SIERRA ENGARCERÁN: 26 de juny, Sant Cristòfol, i 24 d’agost, Sant Bartomeu.
• SONEJA: 27 i 28 de setembre, festivitat del Santíssim Crist de la Sang i de Sant Miquel
Arcàngel.
• SOT DE FERRER: 13 i 14 de juny, festivitats de Sant Antoni de Pàdua i Santíssim Crist de la Pietat, respectivament.
• SUERA: 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, i 29 d’octubre, festivitat del Santíssim Crist de la Clemència.
• TALES: 20 d’agost i 5 de novembre.
• TERESA: 15 de maig, Sant Isidre, i 15 d’octubre, Santa Teresa.
• TÍRIG: 25 de maig, Santa Quitèria, i 7 de desembre, Santa Bàrbara.
• TODOLELLA: 11 de febrer i 27 d’agost.
• TOGA: 6 d’agost, Mare de Déu del Roser, i 7 d’agost, Santíssim Crist de l’Agonia.
• TORÁS: 22 de maig, Santa Quitèria, i 8 de setembre, Mare de Déu de la Cova Santa.
• TORO, EL: 16 d’agost i 8 d’octubre.
• TORRALBA DEL PINAR: 6 d’agost, festivitat del Santíssim Salvador, i 4 de desembre, festes de Santa Bàrbara.
• TORREBLANCA: 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, i 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• TORRECHIVA: 17 de gener, Sant Antoni, i 16 d’agost, Sant Roc.
• TORRE D’EN BESORA, LA: 20 de gener, festivitat de Sant Antoni, i 21 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• TORRE D’EN DOMÉNEC, LA: 30 de juliol, festivitat de Sant Onofre, i 31 de juliol, festivitat del Sagrat Cor de Jesús.
• TRAIGUERA: 16 d’abril i 26 de desembre.
• USERES, LES: 27 d’abril, els Pelegrins de les Useres, i 6 d’agost, el Salvador.
• VALL D’ALBA: 16 d’abril, Pasqua de Sant Vicent, i 26 de desembre, segon dia de Nadal.
• VALL D’UIXÓ, LA: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 15 d’octubre, la Sagrada Família.
• VALL DE ALMONACID: 16 d’abril, dia de Sant Vicent, i 10 d’agost, dia del Crist de la Sang.
• VALLAT: 17 de gener i 3 de maig.
• VALLIBONA: 8 d’octubre i 2 de novembre.
• VILAFAMÉS: 16 d’abril, dilluns de Sant Vicent, i 2 de novembre.
• VILAFRANCA: 28 de maig, Dilluns de Pasqua de Pentecosta, i 8 de setembre, Mare de Déu del Llosar.
• VILANOVA D’ALCOLEA: 20 de gener, i 20 d’agost, Sant Bartomeu.
• VILAR DE CANES: 3 de febrer, Sant Blai, i 10 d’agost, Sant Llorenç.
• VILA-REAL: 17 de maig, festivitat de Sant Pasqual Baylón, i 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, segon dia de Nadal.
• VILAVELLA, LA: 20 de gener, Sant Sebastià Màrtir, i 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer.
• VILLAHERMOSA DEL RÍO: 16 de gener, festivitat de Sant Antoni, i 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• VILLAMALUR: 14 de maig, festes de maig, i 10 de setembre, festes de setembre.
• VILLANUEVA DE VIVER: 20 d’agost, festivitat de Sant Martí, i 21 d’agost, festivitat de Santa Bàrbara.
• VILLORES: 13 de gener i 16 d’agost.
• VINARÒS: 20 de gener i 29 de juny.
• VISTABELLA DEL MAESTRAZGO: 12 de març i 25 de juny.
• VIVER: 20 d’abril, festa de Sant Francesc de Paula, i 29 de setembre, festa de Sant Miquel Arcàngel.
• XERT: 16 d’abril i 26 de desembre.
• XILXES: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 24 de setembre, dia d’Ànimes.
• XODOS: 13 d’agost i 14 d’agost.
• ZORITA DEL MAESTRAZGO: 20 de gener i 30 d’abril.
• ZUCAINA: 12 de març, Dilluns de Magdalena, i 26 de juliol, Santa
Anna