Translate

martes, 31 de mayo de 2016

LOS PUEBLOS MÁS BONITOS DE ESPAÑA


ASOCIACIÓN DE LOS PUEBLOS MÁS BONITOS DE ESPAÑA
 44 LOCALIDADES ESPAÑOLAS NOMBRADAS LAS MÁS BELLAS DE ESPAÑA Y TAMBIÉN DEL MUNDO
La Asociación de los pueblos más bonitos de España reúne a 44 de las localidades más bellas de nuestro país, que desde 2016 estan en el ranking mundial de los 500 pueblos más bonitos del mundo como son: Mojácar, Pampaneira, Lucainena de las Torres, Vejer de la Frontera, Zuheros y Frigiliana, en Andalucía; Valderrobres, Albarracín, Calaceite, Puertomingalvo, Rubielos de Mora, Cantavieja, Aínsa, Anento, Alquézar, SOS del Rey Católico y Ansó, en Aragón; Maderuelo, Medinaceli, Ayllón, Pedraza, Urueña, Frías, La Alberca, Mogarraz, Sepúlveda, Peñalba de Santiago, Ciudad Rodrigo y Candelario, en Castilla y León; Valverde de los Arroyos, Alcalá de Júcar y Almagro, en Castilla-La Mancha; Santillana del Mar, Liérganes y Bárcena Mayor en Cantabria; Peñíscola, Morella, El Castell de Guadalest y Vilafamés, en la Comunidad Valenciana; Tejeda en Canarias, Torazo y Lastres en Asturias, Laguardia en el País Vasco y Trujillo en Extremadura.

domingo, 10 de enero de 2016

Topónimos y Nombres Geográficos de Jérica, Castellón
Nº    Nombre Completo
1    Alto de Feliciano
2    Alto de Simonet
3    Alto del Joven
4    Alto del Roquetillo
5    Altomira
6    Arenachos
7    Balsa de Capilla
8    Balsa de La Media Vega
9    Balsa Mayor
10    Barranco de La Cecilia
11    Barranco de Pilares
12    Camino de Escarán
13    Camino de Jérica A La Cueva Santa
14    Camino de La Muela
15    Camino del Alto De La Cruz
16    Casa Novales
17    Casa Polo
18    Casa Roca
19    Cerro Burrea
20    Cerro De La Tarihuela
21    Colada De Los Corrales
22    Colada Sulsida De Magallán
23    Corral De Félix
24    Corral De Ferrer
25    Corral De Llorca
26    Corral De Los Terreros
27    Corral De Morca
28    Corral De Morte
29    Corral De Olivera
30    Corral De Pepe El Fraile
31    Corral De Ponciano
32    Corral De Ribera
33    Corral De Solas
34    Corral De Tolosé
35    Corral Del Cerero
36    Corral Del Juano
37    Corral Del Llano Trece
38    Corral Del Royo
39    Corral Del Tio Elias
40    Cruz De Benaval
41    Cuaranta
42    Dehesa Collado
43    El Bolaje
44    El Canto
45    El Cascajar
46    El Escarán
47    El Galayo
48    El Hostalejo
49    El Hostalejo
50    El Rabosero
51    El Rubial
52    El Sabinar
53    El Tajarín
54    El Toso
55    El Zorro
56    Embalse Del Regajo
57    Estación De Ojos Negros
58    Feliciano
59    Fuente De Los Baños
60    Fuente Del Clero
61    Fuente Del Peral
62    Fuente Del Terrero
63    Hoya De Hierros
64    Huerta Del Pino
65    Jérica
66    La Capillica
67    La Corredera
68    La Degüella
69    La Degüella
70    La Dehesa
71    La Palomera
72    La Rápita
73    La Sulsída
74    La Tarihuela
75    La Torrecilla
76    La Vegatilla
77    Lajún Vieja
78    Las Hormigas
79    Las Montesinas
80    Las Vegas
81    Llano De La Olivera
82    Llano De Navarza
83    Llano Trece
84    Llanos De Yuste
85    Loma De Covarcho
86    Loma De Jalve
87    Loma De La Coronilla
88    Loma De La Cruz Cubierta
89    Loma De Las Calmas
90    Loma De Pante
91    Loma De Tripa
92    Loma Del Oratorio
93    Loma Del Plano
94    Los Albares
95    Los Ángeles
96    Los Novales
97    Los Pelados
98    Los Royos
99    Magallán
100    Mas De Lidón
101    Mas De Mañés
102    Mas El Campillo
103    Masada De Almazán
104    Masadica De Foster
105    Masía Asturiana
106    Masía De Inglada
107    Masía De La Trinidad
108    Masía De Perdigueras
109    Masía Del Topo
110    Masía Paredes
111    Masía Poveas
112    Masía Roya
113    Media Vega
114    Molino Del Partidor
115    Morería
116    Navajo Albares
117    Paso Veinticinco
118    Pelarda
119    Perdigueras
120    Pinalejo
121    Pontón
122    Pozo Albares
123    Pozo Del Royo Mogón
124    Quemado De La Cera
125    Quincha Del Guijarral
126    Rambla De Gaibiel
127    Rincón De La Lorenza
128    Rincón De Lorenza
129    Rincón De Rana
130    Rincón Del Blanquillo
131    Rincones De Aras
132    Rocha Del Chupete
133    Rocha Herbes
134    Sabinar De Gómez
135    Santa Bárbara
136    Solana Del Carrascal
137    Torre De Novales
138    Tres Pedos
139    Utrillas
140    Villanueva

martes, 29 de diciembre de 2015

VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ

UN  NADAL CULTURAL, UN MATÍ PELS CARRERS... 
VISITA GUIADA PEL CASC ANTIC DE LES COVES DE VINROMÀ
Per JOAN E. PRADES i BEL
Dins de les activitats del Nadal Cultural a les Coves de Vinromà, s'ha portat a terme la tradicional visita guiada pel centre històric de les Coves de Vinromà. És una activitat cultural fidel a la cita que es prodiga en el temps, i es ve celebra'n l'últim diumenge de l'any. El lloc de reunió de asistens és a la plaça d'Espanya, enfront de l'Ajuntament, des d'on comença la visita
a partir de les 11 del matí pel camí reial,  fins a la font de la Vila trencant a continuació per l'interior del traçat de carrers medievals, inframurs del poble antic. El recorregut ha estat guiat per l'historiador Pasqual Boira qui a fet també les narracions i explicacions sobre les últimes indagacions històriques. Hi han col·laborat en l'esdeveniment l'Ajuntament i l'organització ha anat a càrrec d'alguns dels membres de l'Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà. L'itinerari ha transcorregut íntegrament per l'interior del Centre Històric de Les Coves, el qual conserva en els seus carrers, vestigis arcaics i els traçats medievals de l'època islàmica i cristiana, un perfil urbanístic construït al llarg de més de deu segles d'hàbitat i poblament, primer de tradició islàmica i cristiana amb posterioritat, a partir del moment històric en què Blasco d'Alagó, qui va ser el primer senyor feudal cristià de la vila, va rebre l'11 de maig de 1235 de mans del rei en Jaume I la vila de Les Coves d'Abinromà , el castell i diverses possessions.
EL NUCLI ANTIC
L'històric barri medieval de les Coves, s'assenta sobre un turó que s'eleva i cau en forta pendent sobre el riu Coves que desguassa i rep les braves aigües que baixen de la Valltorta i del riu de Salzadella i Sant Mateu. Des de lo més alt del poble, presideixen l'indret dos favuloses esglésies: l'església parroquial actual, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i l'antiga església d'estil gòtic construïda al segle XIII, de la qual tan sols es conserven en bon estat les tres naus o tramades centrals. Quan es creà la nova església, la parròquia vella fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, en l'actualitat està desafectada i ara és de propietat municipal. Els noms dels carrers s'han conservat des de la toponímia i evoquen a oficis artesanals, a personatjes històrics, a devocions populars i a poble medieval: Carrer dels Tiradors que fa referencia a l'ofici de la llana, als compradors de llana i als telers, carrer del Forn, del Mercat, de Sant Roc, dels Desemparats, de les Tendes o de les Sitges, de l'Encomanda...
Els sinuosos traçats dels carrers medievals alberguen i oculten els edificis i cases més antigues de les Coves de Vinromà, on és pot trobar la Casa del Comanador de la orden de Montesa, la casa del Temple, la casa de les Senyoretes o casa dels Moliner o de la família Dávalos, el Calvari, l'antiga casa de la vila, l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, el Portalet de la carnisseria, la llotja porxada de la placeta del Mercat, retaules ceràmics, l'antic hospital bombardejat per Heinkels o Stukes alemanys, avui dia ja derruït i convertit en un centre cultural i museu, cases morisques, la posada de l'Estrella que cite el holandes Enrique Cock (1540-1598) croniste de la Guardia dels Archers Reials, també hi han diversos
Miradors panoràmics ubicats sobre lo que foren les antigues murades externes de la vila.
FITXA:
Tipus de recurs: Edificis, carrers, estructures d'interés.
Tipus de monument: Nucli Antic, Centre Històric, Barri Antic.
Període: Edat Mitjana
Lloc: Coves de Vinromà, comarca Plana Alta, Castelló

martes, 15 de diciembre de 2015

RELACIÓ DE FESTES LOCALS OFICIALS DELS POBLES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
• AÍN: 16 d’agost, Crist del Calvari, i 7 de desembre, Sant Ambròs.
• ALBOCÀSSER: 25 de gener, conversió de Sant Pau, i 29 de maig, tercer dia de Pasqua de Pentecosta.
• ALCALÀ DE XIVERT: 29 d’agost, festivitat de Sant Joan Baptista, i 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.
• ALCORA, L’: 10 d’abril, la Dobla, i 16 d’abril, Sant Vicent.
• ALCUDIA DE VEO: 30 d’abril, i 29 de setembre, Sant Miquel.
• ALFONDEGUILLA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 12 de novembre, Sant Bartomeu.
• ALGIMIA DE ALMONACID: 16 d’abril i 17 de gener, Sant Antoni.
• ALMASSORA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 22 de maig, Santa Quitèria.
• ALMEDÍJAR: 16 d’abril i 16 d’agost.
• ALMENARA: 16 d’agost i 24 de setembre.
• ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO: 25 de juny i 25 de juliol.
• ALTURA: 5 d’abril, Dijous Sant, i 28 de setembre, Sant Miquel.
• ARAÑUEL: 21 de maig i 28 de setembre.
• ARES DEL MAESTRAT: 24 d’agost i 28 de desembre.
• ARGELITA: 17 de gener i 3 de maig.
• ARTANA: 24 de juliol, festivitat de Santa Cristina, i 29 d’agost, festivitat de Sant Joan Baptista.
• ATZENETA DEL MAESTRAT: 24 d’agost, Sant Bartomeu, i 26 de desembre, Sant Esteve.
• AYÓDAR: 20 de gener, festes de Sant Sebastià, i 8 d’octubre, festes patronals Mare de Déu del Roser.
• AZUÉBAR: 16 i 17 d’agost.
• BARRACAS: 29 de juny, festivitat de Sant Pere Apòstol, i 16 d’agost, festivitat de Sant Roc.
• BEJÍS: 3 de febrer i 3 de setembre.
• BENAFER: 6 d’agost i 16 d’agost.
• BENAFIGOS: 22 de juny, com a festivitat relacionada amb la festivitat de Sant Joan Baptista, i 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de
l’Ortisella.
• BENASAL: 28 de maig, festivitat de Sant Cristòfol, i 16 d’agost, festivitat de Sant Roc.
• BENICARLÓ: 9 de maig, festivitat de Sant Gregori, i el 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• BENICÀSSIM: 17 de gener, Sant Antoni Abad i Santa Àgueda, i 22 de setembre, Sant Tomàs de Villanueva.
• BENLLOCH: 12 de març i 26 de desembre.
• BETXÍ: 17 de gener, Sant Antoni, i 17 de setembre, festivitat del Santíssim Crist de la Pietat.
• BORRIOL: 16 d’abril, Sant Vicent, i 20 d’agost, Sant Bartomeu.
• BORRIANA: 3 de febrer, Sant Blai, i 8 de setembre, Mare de Déu de la Misericòrdia.
• CABANES: 28 de maig, romeria a l’ermita de les Santes, i 29 de juny
, Sant Pere.
• CÀLIG: 16 d’abril, Sant Vicent, i 6 de setembre, Mare de Déu dels Socors.
• CANET LO ROIG: 30 d’abril, romeria, i 1 d’octubre, Sant Miquel.
• CASTELL DE CABRES: 16 de gener i 3 de setembre.
• CASTELLFORT: 22 d’agost i 2 de novembre.
• CASTELLNOVO: 16 d’abril, Sant Vicent, i 7 de desembre.
• CASTELLÓ DE LA PLANA: 12 de març, dilluns de la setmana de festes de la Magdalena, i el 29 de juny, festivitat de Sant Pere.
• CASTILLO DE VILAMALEFA: 24 i 25 de setembre.
• CATÍ: 7 de maig i 8 de setembre.
• CAUDIEL: 30 d’abril i 22 de juny.
• CERVERA DEL MAESTRE: 20 de gener, Sant Sebastià, i 7 de setembre, Mare de Déu de la Costa.
• CHÓVAR: 7 i 8 de maig, festes patronals.
• CINCTORRES: 27 de gener, Sant Antoni Abat, i 3 de setembre, festes patronals.
• CIRAT: 16 de març i 20 d’agost.
• CORTES DE ARENOSO: 20 de gener i 16 d’abril.
• COSTUR: 17 de gener, Sant Antoni Abat, i 16 d’agost, Sant Crist del Calvari.
• COVES DE VINROMÀ, LES: 2 de novembre i 26 de desembre (Nadalet).
• CULLA: 28 de maig, festa de Sant Cristòfol (dia de la Prima), i 8 de juny
, romeria a Sant Joan de Penyagolosa.
• ESLIDA: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 29 d’agost, Crist Calvari.
• ESPADILLA: 16 d’agost, Sant Roc, i 22 d’agost, Sant Joan.
• FANZARA: 17 d’agost i 16 d’octubre.
• FIGUEROLES: 28 de maig i 21 de setembre.
• FORCALL: 30 d’abril i 27 d’agost, festivitat de Sant Víctor.
• FUENTE LA REINA: 2 d’agost, festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, i 16 d’agost, festivitat de la Mare de Déu del Roser.
• FUENTES DE AYÓDAR: 17 de gener, festes de Sant Antoni, i 16 d’agost, festes de Sant Roc.
• GAIBIEL: 16 d’abril, Sant Vicent, i 3 de setembre, el Crist de la Set.
• GELDO: 31 d’agost i 3 de setembre.
• HERBÉS: 20 de gener i 24 d’agost.
• HIGUERAS: 2 de novembre i 7 de desembre.
• JANA, LA: 24 d’agost i 2 de novembre.
• JÉRICA: 30 d’abril i 11 de juliol, Crist de la Sang.
• LLOSA, LA: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 3 de setembre, Sant Isidre Llaurador.
• LUCENA DEL CID: 16 d’abril, Sant Vicent, i 1 d’octubre, Sant Hermolau.
• LUDIENTE: 15 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Pilar
, festa major, i 16 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Pilar.
• MATA, LA: 20 de gener i 23 de gener.
• MATET: 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad, i 25 de juny, festivitat de Sant Joan Baptista.
• MONCOFA: 23 de juliol i 8 d’octubre.
• MONTÁN: 30 de març, festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, i 20 d’agost, festivitat de Sant Bernat
Abat.
• MONTANEJOS: 25 de juliol, Sant Jaume, i 7 de desembre.
• MORELLA: 5 d’abril, Dijous Sant, i 26 de desembre, segon dia de Nadal.
• NAVAJAS: 16 d’abril i 7 de desembre.
• NULES: 24 d’agost, Sant Bartomeu, i 16 d’abril, Sant Vicent.
• OLOCAU DEL REY: 16 d’agost i 7 de desembre.
• ONDA: 6 d’agost i 22 d’octubre.
• ORPESA: 25 de juliol i 8 d’octubre.
• PALANQUES: 20 de gener i 20 d’agost.
• PAVÍAS: 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, i 24 de desembre.
• PENÍSCOLA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 26 de desembre, Sant Esteve.
• PINA DE MONTALGRAO: 6 d’agost, festivitat de Sant Salvador, i 7 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de Gràcia.
• POBLA DE BENIFASSÀ, LA: 17 de gener i 30 d’abril.
• POBLA TORNESA, LA: 16 d’abril, Sant Vicent, i 1 d’octubre, Sant Miquel.
• PORTELL DE MORELLA: 30 d’abril, pont 1 de maig, i 18 de desembre, festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança.
• PUEBLA DE ARENOSO: 2 d’agost i 21 de setembre.
• RIBESALBES: 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, i 8 d’octubre, festivitat de la Mare de Déu del Roser
• ROSSELL: 30 d’abril i 2 de novembre.
• SACAÑET: 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, i 25 de juliol, festivitat de Santiago Apòstol.
• SALZADELLA, LA: 2 de febrer, festivitat de la Candelera, i 3 de febrer, festivitat de Sant Blai.
• SAN RAFAEL DEL RÍO: 16 de juliol, Mare de Déu del Carme, i 24 d’octubre, Sant Rafael.
• SANT JOAN DE MORÓ: 5 d’abril i 16 d’abril.
• SANT JORDI: 23 d’abril, Sant Jordi, i 25 de juliol, Sant Jaume.
• SANT MATEU: 21 de setembre i 2 de novembre.
• SANTA MAGDALENA DE PULPIS: 17 de gener, Sant Antoni, i 16 d’abril, Sant Vicent.
• SARRATELLA: 5 de gener i 20 d’agost.
• SEGORBE: 29 d’agost i 31 d’agost.
• SIERRA ENGARCERÁN: 26 de juny, Sant Cristòfol, i 24 d’agost, Sant Bartomeu.
• SONEJA: 27 i 28 de setembre, festivitat del Santíssim Crist de la Sang i de Sant Miquel
Arcàngel.
• SOT DE FERRER: 13 i 14 de juny, festivitats de Sant Antoni de Pàdua i Santíssim Crist de la Pietat, respectivament.
• SUERA: 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, i 29 d’octubre, festivitat del Santíssim Crist de la Clemència.
• TALES: 20 d’agost i 5 de novembre.
• TERESA: 15 de maig, Sant Isidre, i 15 d’octubre, Santa Teresa.
• TÍRIG: 25 de maig, Santa Quitèria, i 7 de desembre, Santa Bàrbara.
• TODOLELLA: 11 de febrer i 27 d’agost.
• TOGA: 6 d’agost, Mare de Déu del Roser, i 7 d’agost, Santíssim Crist de l’Agonia.
• TORÁS: 22 de maig, Santa Quitèria, i 8 de setembre, Mare de Déu de la Cova Santa.
• TORO, EL: 16 d’agost i 8 d’octubre.
• TORRALBA DEL PINAR: 6 d’agost, festivitat del Santíssim Salvador, i 4 de desembre, festes de Santa Bàrbara.
• TORREBLANCA: 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, i 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• TORRECHIVA: 17 de gener, Sant Antoni, i 16 d’agost, Sant Roc.
• TORRE D’EN BESORA, LA: 20 de gener, festivitat de Sant Antoni, i 21 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• TORRE D’EN DOMÉNEC, LA: 30 de juliol, festivitat de Sant Onofre, i 31 de juliol, festivitat del Sagrat Cor de Jesús.
• TRAIGUERA: 16 d’abril i 26 de desembre.
• USERES, LES: 27 d’abril, els Pelegrins de les Useres, i 6 d’agost, el Salvador.
• VALL D’ALBA: 16 d’abril, Pasqua de Sant Vicent, i 26 de desembre, segon dia de Nadal.
• VALL D’UIXÓ, LA: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 15 d’octubre, la Sagrada Família.
• VALL DE ALMONACID: 16 d’abril, dia de Sant Vicent, i 10 d’agost, dia del Crist de la Sang.
• VALLAT: 17 de gener i 3 de maig.
• VALLIBONA: 8 d’octubre i 2 de novembre.
• VILAFAMÉS: 16 d’abril, dilluns de Sant Vicent, i 2 de novembre.
• VILAFRANCA: 28 de maig, Dilluns de Pasqua de Pentecosta, i 8 de setembre, Mare de Déu del Llosar.
• VILANOVA D’ALCOLEA: 20 de gener, i 20 d’agost, Sant Bartomeu.
• VILAR DE CANES: 3 de febrer, Sant Blai, i 10 d’agost, Sant Llorenç.
• VILA-REAL: 17 de maig, festivitat de Sant Pasqual Baylón, i 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, segon dia de Nadal.
• VILAVELLA, LA: 20 de gener, Sant Sebastià Màrtir, i 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer.
• VILLAHERMOSA DEL RÍO: 16 de gener, festivitat de Sant Antoni, i 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu.
• VILLAMALUR: 14 de maig, festes de maig, i 10 de setembre, festes de setembre.
• VILLANUEVA DE VIVER: 20 d’agost, festivitat de Sant Martí, i 21 d’agost, festivitat de Santa Bàrbara.
• VILLORES: 13 de gener i 16 d’agost.
• VINARÒS: 20 de gener i 29 de juny.
• VISTABELLA DEL MAESTRAZGO: 12 de març i 25 de juny.
• VIVER: 20 d’abril, festa de Sant Francesc de Paula, i 29 de setembre, festa de Sant Miquel Arcàngel.
• XERT: 16 d’abril i 26 de desembre.
• XILXES: 16 d’abril, Sant Vicent Ferrer, i 24 de setembre, dia d’Ànimes.
• XODOS: 13 d’agost i 14 d’agost.
• ZORITA DEL MAESTRAZGO: 20 de gener i 30 d’abril.
• ZUCAINA: 12 de març, Dilluns de Magdalena, i 26 de juliol, Santa
Anna

jueves, 26 de noviembre de 2015

MASÍA FORTIFICADA TORRE BELTRÁNS

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES: 
Por JUAN E. PRADES BEL

LA MASÍA FORTIFICADA TORRE BELTRÁNS EN ARES DEL MAESTRE (CASTELLÓN)

Resolución de 21 de enero de 2008, de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano de la Conselleria de Cultura y Deporte, relativa al entorno de protección de la Masía Fortificada Torre Beltrans en Ares del Maestre (Castellón).

Resolución publicada en el «BOE» número 68, de 19 de marzo de 2008, páginas 16698 a 16701 (4 págs.) Sección: III. Departamento: Comunidad Autónoma Valenciana. Referencia: BOE-A-2008-5373. Texto de la resolución : Por Resolución de 13 octubre de 2006 de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano y Museos de la Conselleria de Cultura y Deporte de la Generalitat, se incoó expediente para la delimitación del entorno de protección de la Masía Fortificada Torre Beltrans en Ares del Maestre (Castellón) y establecimiento de su correspondiente normativa protectora. La disposición adicional primera de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano considera bienes de interés cultural todos los bienes existentes en el territorio de la Comunidad Valenciana que a la entrada en vigor de la misma, ya hayan sido declarados como tales al amparo de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español, y en virtud de la atribución legal o automática de condición monumental contenida en sus disposiciones adicionales primera y segunda de esta última norma. La denominada Masía Fortificada Torre Beltrans (Castellón) constituye pues por ministerio directo de la ley un bien de interés cultural con la categoría de monumento y así se halla inscrita como tal desde tiempo pretérito en la Sección Primera del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano y en el Registro General de Bienes de Interés Cultural sin que el Ayuntamiento de Ares del Maestre haya promovido y cumplido la obligación legal que le incumbe de redactar Plan Especial del Monumento y su entorno de conformidad con el mandato establecido en el artículo 34.2 y disposición transitoria segunda de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, de acuerdo con los criterios sustantivos de ordenación que arbitra el art. 39 de la propia Ley sectorial. La disposición transitoria primera, párrafo segundo de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano permite a la Conselleria de Cultura y Deporte complementar las declaraciones de bienes de interés cultural producidas antes de la entrada en vigor de la referida ley a fin de adaptar su contenido a los requisitos que en ésta se establecen. Esta fiel adaptación se revela tanto más necesaria cuando se ha tenido conocimiento en el tramite de alegaciones que en el ámbito inmediato desde el que se visualiza el monumento y que conforma su entorno legal y cautelar de afección -a menos de 200 metros del inmueble monumental- disposición transitoria primera párrafo segundo letra b de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, por la que se modifica la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, se plantea la reclasificación de suelo no urbanizable a industrial en el tramite del Concierto Previo del PGOU de Ares del Maestre promovido por el propio Ayuntamiento. En aplicación de lo que disponen los artículos 27 y 28 de la Ley de 11 de junio de 1998, de la Generalitat Valenciana, y visto el informe emitido por el Servicio del Patrimonio Arquitectónico y Medioambiental de esta Dirección General a las alegaciones producidas en el tramite de información pública y audiencia, la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano de la Conselleria de Cultura y Deporte de la Generalitat, ha resuelt

Primero.-Rectificar la delimitación del entorno de protección de la Masía Fortificada Torre Beltrans en Ares del Maestre (Castellón), estableciéndose de nuevo al tiempo y perfeccionándose la normativa protectora del mismo en el articulado que a continuación se transcribe.

Normativa de protección del monumento y su entorno.

Monumento: Artículo primero. Se atenderá a lo dispuesto en la Sección Segunda, Régimen de los bienes inmuebles de interés cultural, del Capítulo III, del Título II, de la Ley 4/1998 de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano aplicable a la categoría de Monumento.

Artículo segundo Los usos permitidos serán todos aquellos que sean compatibles con la puesta en valor y disfrute patrimonial del bien y contribuyan a la consecución de dichos fines. La autorización particularizada de uso se regirá según lo dispuesto por el artículo 18 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.

Entorno de protección:

Artículo tercero. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 35 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, cualquier intervención que pretenda realizarse en el entorno de protección del monumento, requerirá de la previa autorización de la Conselleria competente en materia de cultura. Esta autorización se emitirá conforme a los criterios establecidos en la presente normativa, y en lo no contemplado en la misma, mediante la aplicación directa de los criterios contemplados en el artículo 39 de la citada Ley. La presente normativa regirá con carácter provisional hasta que se redacte el plan especial de protección del monumento y su entorno y éste alcance validación patrimonial.

Todas las intervenciones requerirán, para su trámite autorizatorio, la definición precisa de su alcance, con la documentación técnica que por su especificidad les corresponda, y con la ubicación parcelaria y el apoyo fotográfico que permita constatar la situación de partida y su trascendencia patrimonial. Artículo cuarto. A fin de preservar el paisaje histórico del monumento, no se autorizarán nuevas edificaciones para cualquier uso, quedando expresamente prohibidos los vertidos de residuos y movimientos de tierras, salvo los requeridos para su estudio y conservación. Las edificaciones existentes en el entorno no podrán aumentar su volumen edificado debiendo mantener las características propias de un entorno rural. Las casas rurales, que forman parte del entorno desde tiempo inmemorial, deberán ser conservadas, preservando los elementos definitorios de su estructura arquitectónica y los elementos constructivos singulares de intrínseco valor que existan en los inmuebles. Éstas mantendrán sus usos agrícolas, pecuarios y residenciales tradicionales si bien podrán acoger otros usos compatibles con sus arquitecturas y con la puesta en valor del ámbito protegido del monumento y su entorno. Artículo quinto. Los usos permitidos serán los agrícolas, pecuarios y forestales mantenidos, existentes en la actualidad. Artículo sexto. En cualquier intervención que afecte al subsuelo del inmueble o su entorno de protección, resultará de aplicación el régimen tutelar establecido en el artículo 62 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, para la salvaguarda del patrimonio arqueológico.

Segundo.-Dada la concurrencia de circunstancias complejas que han exigido un estudio complementario por parte de los Servicios Técnicos de esta Dirección General, así como la necesidad sobrevenida de cohonestar las previsiones urbanísticas en trámite, transformadoras del territorio, que podrían no superar el informe patrimonial vinculante, que debe sustanciarse tanto en el procedimiento conducente a la evaluación del impacto ambiental de la actuación como en el estrictamente urbanístico, al contravenir el mandato legal de la referida Disposición Transitoria -que define ex lege un entorno cautelar, 200 metros desde la línea exterior del inmueble monumental-, se amplía el plazo para resolver el presente procedimiento de quince meses a veinte meses conforme a la posibilidad legal que contempla el artículo 27.7 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.

Los anexos que se adjuntan a la presente resolución redelimitan literal y gráficamente el entorno de protección y establecen la normativa protectora del mismo. Tercero.-En cumplimiento de lo preceptuado en el artículo 27.3 de la Ley del Patrimonio Cultural Valenciano notificar la presente resolución al Ayuntamiento de Ares del Mestre y a los interesados ya personados en el expediente y a los interesados desconocidos a través del tramite de información publica y hacerles saber que, de conformidad con lo que establecen los artículos 35 y 36 en relación con el 27.4 de la Ley, la realización de cualquier intervención, tanto en el monumento como en su entorno, deberá ser autorizada preceptivamente por esta Dirección General con carácter previo a su realización y al otorgamiento de licencia municipal en su caso, cuando esta resulte preceptiva. Cuarto.-La presente incoación rectificadora, de acuerdo con lo establecido en el artículo 33 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, determina la suspensión del otorgamiento de licencias municipales de parcelación, urbanización, construcción, demolición, actividad y demás actos de edificación y uso del suelo que afecten al inmueble y su entorno de protección, así como de dichas actuaciones cuando sean llevadas a cabo directamente por las entidades locales. Quedan, igualmente suspendidos los efectos de las ya otorgadas, suspensión cuyos efectos y, de conformidad con la limitación temporal contenida en el párrafo segundo del artículo 33 de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, se resolverán tras la declaración. No obstante la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano, podrá autorizar las actuaciones mencionadas cuando considere que manifiestamente no perjudican los valores del bien que motivan la incoación, así como las obras que por causa mayor o interés general hubieran de realizarse inaplazablemente, según lo dispuesto en el párrafo primero del referido artículo. Quinto.-Que en cumplimiento de lo preceptuado en el artículo 27.3 de la Ley se notifique la presente resolución al Registro General de Bienes de Interés Cultural para su anotación preventiva. Sexto.-Dado que la presente redelimitación comporta una ampliación del entorno primitivamente delimitado para reajustarlo a las determinaciones protectoras de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, en su nueva redacción tras su reforma por Ley 5/2007, pudiendo entrañar limitación o gravamen de nuevos derechos, por la presente se somete de nuevo a información publica el presente procedimiento de conformidad con lo establecido en el artículo 27.6 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.

Séptimo.-Que la presente resolución con sus anexos se publique en el Diario Oficial de la Generalitat Valenciana y en el Boletín Oficial del Estado.

Valencia, 21 de enero de 2008.-La Directora General de Patrimonio Cultural Valenciano, Paz Olmos Peris

ANEXO I Delimitación literal

Justificación de la delimitación propuesta.-La delimitación de sus entornos de protección se establece en función de los siguientes criterios:

Topográficos y paisajísticos, con la inclusión del paraje en el que se halla situado la torre, y los caminos más próximos desde donde es posible su contemplación.

Arqueológicos, el ámbito comprende la zona susceptible de nuevos hallazgos relacionados con el monumento y el yacimiento arqueológico. Administrativos, delimitando el entorno por parcelas catastrales y límites de caminos, facilitando de este modo su definición. El suelo incluido en el entorno se encuentra clasificado como suelo no urbanizable, salvo el clasificado como suelo urbanizable de uso industrial por el Concierto Previo del Plan General de Ordenación Urbana de Ares del Maestre, situado entre la carretera CV-15 y la rambla Carbonera.

Delimitación del entorno de protección: Origen: intersección de la carretera CV-15 con la prolongación de la medianera este de la parcela número 108 a del polígono catastral número 13, punto A.

Sentido: Horario. Línea delimitadora: Desde el origen la línea que delimita el entorno cruza la carretera CV-15 en dirección sur y continúa por la medianera este de las parcelas 148 y 147 de polígono 13, sigue por el linde sur de las parcelas 147 y 149. Cruza el camino existente e incorpora las parcelas 175, 174, 173, 172, 171, 170, 169, 168 y 167. Sigue en dirección norte envolviendo el camino y continúa incorporando la carretera CV-15 en dirección sudeste, gira y envuelve la parcela 5c hasta el linde entre las parcelas 5c y 5b desde donde continua por los lindes norte de las parcelas 07, 11, 19 y 180. Gira a sur por la medianera entre las parcelas 180 y 39 y 25 y 39. Cruza el camino y continua por el linde oeste de las parcelas 181, 111 y 108 hasta el punto de origen A.
 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/La_Torre_Beltrans%2C_Ares_del_Maestrat.JPG/640px-La_Torre_Beltrans%2C_Ares_del_Maestrat.JPG

Por Juan Emilio Prades Bel (Trabajo propio) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], undefined

jueves, 8 de octubre de 2015

CARRERASSA DE L'ESCORREDORET

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA VIA PECUARIA DE LA CARRERASSA DE L'ESCORREDORET
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa del Escorredoret és un camí ramader de la Ribera en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), té un recorregut local i autòcton, el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas és en un punt planet del barranc i centrat entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on acudia el bestiá que habia en l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, en eixir de la mallada es formaven dos bifurcacions o carrasses, estes són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. És la carrerassa del Escorredoret la que ens ocupa, i tenia un ample legal d'uns 35 metres i una longitud aproximada de recorregut d'uns 2.300 metres, conta'n des del seu inici en el desaparegut corral del Sabatero per l'acció deforestadora de les grans transformacions citricoles d'un capitalisme nociu de mans mortes i destructiu, apart de l'observació la carrerassa baixa en direcció Est, creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se amb el camí i vereda de l'Atall i posteriorment amb el camí del Pont Roig o camí del Fondo de les Figueres on acaba esta via pecuaria local, que tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus tradicionals i permetre el pas als ramats per a poder arribar a connectar les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les abeurades salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de muntanya en el secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: corral del mas de “Primitivo”, Corral de Pepe del Castell, corral del Sabatero (desaparegut),.... El recorregut de la carrerassa en part encara és seguible a peu. Al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació que creuen i intercepten la carrerassa i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani pel quilòmetre 399, la carretera CN-340 (entre els quilòmetres 1004 i 1005) i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 100 i 101) que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament ens trobem amb l'assegador o vereda del camí l'Atall. (JEPB, Torreblanca, 2015)

miércoles, 7 de octubre de 2015

CARRERASSA GÜELL


LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE GÜELL, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa de Güell és un camí ramader local i autòcton del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas del ganado recollia el bestiá que pasturava per l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, és en un punt planet del barranc entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on confluïen o es formen dos bifurcacions o carrasses, són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. Esta carrerassa Güell té un ample legal d'uns 30 metros i una longitud aproximada d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix barranc de la Rabosa, anant en direcció Est creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se al fi amb el camí i vereda de l'Atall. La carrerassa de Güell tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus i permetre el pas als ramats i poder arribar i connectar amb les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, els abeuradors d'aigua salobre i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: el de “Primitivo”, corral d'Eugenio, corral de Leuba, corral del Sabatero... El recorregut de la carrerassa
per la partida del Fondo d'Albalat, encara és seguible a peu avui dia, al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen i intercepten la carrerassa, i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani que té un gran pont elevat per passar-la, la carretera CN-340, que cal creuar-la a peu pla i esta en una corba, és un pas perillós per als ramats, i el FFCC València-Barcelona que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament hi ha tan sols 50 metres ja es trobe amb l'assegador o vereda del camí l'Atall que té un ample legal d'uns 36 metres, cosa no certa per què ha sigut reduït molt l'ample de pas per l'aprofitament dels cultius agrícoles que han invadit i han aprofitat l'espai públic, reduint el pas a una mínima expressió del que va ser. El topònim Güell, al parèixer fa referencia o té alguna cosa ha vore amb la coneguda saga familiar dels Güell de Barcelona. (JEPB, Torreblanca, 2015)