Translate

domingo, 4 de octubre de 2015

LA CARRERASSA DEL CASTELL

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL CASTELL
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Castell está en La Ribera de Cabanes (Cabanes, Castelló, Comunitat Valenciana), és tracta d'un camí ramader ubicat l'inici en un históric indret medieval com és el propi castell
d'Albalat i l'esglèsia de reconquesta de Nostra Senyora de l'Assumpció o Santa Maria , on va estar ubicat l'antic i desaparegut poblat d'Albalat que va pertànyer al Regne de València, un lloc al pas de l'antic camí romà per on va passar el rei en Jaume I, que va fer parada en l'església fortificada d'Albalat. Este indret és una mallada de corrals on confluïen tres vies pecuàries (Carrerassa de les Torres que ve pel camí romà, la Colada de les Torres i la carrerassa del Castell). La carrerassa del Castell, té una longitud aproximada, d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'Aljub d'Albalat, anant tan sols en direcció cap a la mar fins a les pastures del humedal del Prat de Cabanes. La mallada correspon a l'antic poblat d'Albalat que va existir entre els segles XV-XVI, este poblat va ser ubicat a peu de monte a la part baixa del castell, per estos antics pobladors la ramaderia va ser una activitat important, i ha perdurat dita activitat fins a pricipis del segle XX, perquè sempre han hagut pastors i ramats en este indret, els pastors més recents han sigut Pepe del Castell (EPD) que tenia el corral i el mas in situ i Clemente que té el seu corral a uns 200 metres. Al lloc queden varios corrals de ganado, tres cases i un aljub medieval, al estar a peu dels montes del comú o públics, l'acces a estes pastures era directe i els ramats tan sols eixir del redil cap a la part Oest on estava l'aljub d'Albalat, tot al seu volta'n han sigut bancals de cultiu i tan sols a 200 metres més amunt dels corrals ja començaven els montes del comú, segles enrere el camí de la carrerassa es difuminava en quant no hi havien cultius ni terres agrícoles, estes és concentraven ha les parts planes i baixes i als peus dels vessants i carasols dels turons, en les parts altes les raberes ja es podien escampar per les partides del Corral de País i Les Fontanelles, El Salt de la Novia, Albalat, Racó de la Rabosa, la Mallá Grossá i la Serra Navives, la carrerassa portava a les pastures del prat i les zones de sènies de regadiu, i permetia als pastors practicar una alternança entre terres de pastura relativament pròximes i ben diferents com són les garrigues de muntanya del secà, el plá, els quadrons, les sénies i els pastisals del Prat pantanós de Cabanes. En l'actualitat i al llarg del segle XX són varios els vials de comunicació que és tropese la carrerassa, estos són la l'autopista A-7 que per salvar este obstacle, es va construir un gran pont per passar la carrerassa i donar pas a les raberes i als llauradors, la carrerassa es trobe posteriorment amb la carretera N-340 (antic Camí Reial de Castelló) (entre els quilómetres 1004 i 1005), a continuació el FFCC València-Barcelona (entre els quilómetres 99 i 100) tan sol té un pontet de desguàs per on passen els animals , més avall és troba amb l'antic assegador o vereda del camí l'Atall i pel camí del pont Roig o dels Quadrons acaba la carrerassa finalment als pastisals del Prat de Cabanes. (JEPB, Torreblanca, 2015)

No hay comentarios:

Publicar un comentario