Translate

jueves, 8 de octubre de 2015

CARRERASSA DE L'ESCORREDORET

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA VIA PECUARIA DE LA CARRERASSA DE L'ESCORREDORET
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa del Escorredoret és un camí ramader de la Ribera en el terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), té un recorregut local i autòcton, el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas és en un punt planet del barranc i centrat entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on acudia el bestiá que habia en l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, en eixir de la mallada es formaven dos bifurcacions o carrasses, estes són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. És la carrerassa del Escorredoret la que ens ocupa, i tenia un ample legal d'uns 35 metres i una longitud aproximada de recorregut d'uns 2.300 metres, conta'n des del seu inici en el desaparegut corral del Sabatero per l'acció deforestadora de les grans transformacions citricoles d'un capitalisme nociu de mans mortes i destructiu, apart de l'observació la carrerassa baixa en direcció Est, creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se amb el camí i vereda de l'Atall i posteriorment amb el camí del Pont Roig o camí del Fondo de les Figueres on acaba esta via pecuaria local, que tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus tradicionals i permetre el pas als ramats per a poder arribar a connectar les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, les abeurades salobres i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de muntanya en el secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: corral del mas de “Primitivo”, Corral de Pepe del Castell, corral del Sabatero (desaparegut),.... El recorregut de la carrerassa en part encara és seguible a peu. Al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació que creuen i intercepten la carrerassa i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani pel quilòmetre 399, la carretera CN-340 (entre els quilòmetres 1004 i 1005) i el FFCC València-Barcelona (entre els quilòmetres 100 i 101) que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament ens trobem amb l'assegador o vereda del camí l'Atall. (JEPB, Torreblanca, 2015)

miércoles, 7 de octubre de 2015

CARRERASSA GÜELL


LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE GÜELL, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa de Güell és un camí ramader local i autòcton del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas del ganado recollia el bestiá que pasturava per l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, és en un punt planet del barranc entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on confluïen o es formen dos bifurcacions o carrasses, són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. Esta carrerassa Güell té un ample legal d'uns 30 metros i una longitud aproximada d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix barranc de la Rabosa, anant en direcció Est creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se al fi amb el camí i vereda de l'Atall. La carrerassa de Güell tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus i permetre el pas als ramats i poder arribar i connectar amb les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, els abeuradors d'aigua salobre i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: el de “Primitivo”, corral d'Eugenio, corral de Leuba, corral del Sabatero... El recorregut de la carrerassa
per la partida del Fondo d'Albalat, encara és seguible a peu avui dia, al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen i intercepten la carrerassa, i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani que té un gran pont elevat per passar-la, la carretera CN-340, que cal creuar-la a peu pla i esta en una corba, és un pas perillós per als ramats, i el FFCC València-Barcelona que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament hi ha tan sols 50 metres ja es trobe amb l'assegador o vereda del camí l'Atall que té un ample legal d'uns 36 metres, cosa no certa per què ha sigut reduït molt l'ample de pas per l'aprofitament dels cultius agrícoles que han invadit i han aprofitat l'espai públic, reduint el pas a una mínima expressió del que va ser. El topònim Güell, al parèixer fa referencia o té alguna cosa ha vore amb la coneguda saga familiar dels Güell de Barcelona. (JEPB, Torreblanca, 2015)

martes, 6 de octubre de 2015

LA COLADA DE LES TORRES, UN CAMÍ RAMADER

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA COLADA DE LES TORRES, UN CAMÍ RAMADER
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Colada de les Torres és un històric camí ramader del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), el seu inici comença en un indret medieval important com és el voltant del castell d'Albalat, on va estar ubicat l'antic poblat d'Albalat ja desaparegut, que va existir entre els segles XIII-XVI, era una xicoteta entitat municipal en territori de l'antic Regne de València, i un lloc per on va passar el rei en Jaume I, que va fer parada en la seua església de Nostra Senyora de l'Assumpció o Santa Maria. Este indret és un lloc de mallada on confluïen tres vies pecuàries (Carrerassa de les Torres que ve pel camí romà, la Colada de les Torres que continua en direcció cap al terme de Torreblanca i la carrerassa del Castell que porta a les pastures del Prat de Cabanes). La Colada de les Torres, té una longitud aproximada, d'uns 3.300 metres de recorregut, conta'n des de la mallada de l'església d'Albalat, anant en direcció Nord-est creuant en perpendicular el pla per anar a buscar el terme de Torreblanca on entra per la carrerassa de la Ratlla i continua pel Camí Vell de Castelló a trobar dita població. El seu recorregut esta molt desfigurat però en part encara és seguible a peu, el camí ha sigut tallat i modificat el seu traçat en varius trams, per la construcció de noves vies de comunicació com varen ser l'autopista A-7 del Mediterrani que esta superposada i la carretera N-340 i també ha sigut reduït molt l'ample de pas per l'aprofitament dels cultius agrícoles que han invadit i aprofitat l'espai públic. (JEPB, Torreblanca, 2015)

domingo, 4 de octubre de 2015

LA CARRERASSA DEL CASTELL

LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DEL CASTELL
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La carrerassa del Castell está en La Ribera de Cabanes (Cabanes, Castelló, Comunitat Valenciana), és tracta d'un camí ramader ubicat l'inici en un históric indret medieval com és el propi castell
d'Albalat i l'esglèsia de reconquesta de Nostra Senyora de l'Assumpció o Santa Maria , on va estar ubicat l'antic i desaparegut poblat d'Albalat que va pertànyer al Regne de València, un lloc al pas de l'antic camí romà per on va passar el rei en Jaume I, que va fer parada en l'església fortificada d'Albalat. Este indret és una mallada de corrals on confluïen tres vies pecuàries (Carrerassa de les Torres que ve pel camí romà, la Colada de les Torres i la carrerassa del Castell). La carrerassa del Castell, té una longitud aproximada, d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'Aljub d'Albalat, anant tan sols en direcció cap a la mar fins a les pastures del humedal del Prat de Cabanes. La mallada correspon a l'antic poblat d'Albalat que va existir entre els segles XV-XVI, este poblat va ser ubicat a peu de monte a la part baixa del castell, per estos antics pobladors la ramaderia va ser una activitat important, i ha perdurat dita activitat fins a pricipis del segle XX, perquè sempre han hagut pastors i ramats en este indret, els pastors més recents han sigut Pepe del Castell (EPD) que tenia el corral i el mas in situ i Clemente que té el seu corral a uns 200 metres. Al lloc queden varios corrals de ganado, tres cases i un aljub medieval, al estar a peu dels montes del comú o públics, l'acces a estes pastures era directe i els ramats tan sols eixir del redil cap a la part Oest on estava l'aljub d'Albalat, tot al seu volta'n han sigut bancals de cultiu i tan sols a 200 metres més amunt dels corrals ja començaven els montes del comú, segles enrere el camí de la carrerassa es difuminava en quant no hi havien cultius ni terres agrícoles, estes és concentraven ha les parts planes i baixes i als peus dels vessants i carasols dels turons, en les parts altes les raberes ja es podien escampar per les partides del Corral de País i Les Fontanelles, El Salt de la Novia, Albalat, Racó de la Rabosa, la Mallá Grossá i la Serra Navives, la carrerassa portava a les pastures del prat i les zones de sènies de regadiu, i permetia als pastors practicar una alternança entre terres de pastura relativament pròximes i ben diferents com són les garrigues de muntanya del secà, el plá, els quadrons, les sénies i els pastisals del Prat pantanós de Cabanes. En l'actualitat i al llarg del segle XX són varios els vials de comunicació que és tropese la carrerassa, estos són la l'autopista A-7 que per salvar este obstacle, es va construir un gran pont per passar la carrerassa i donar pas a les raberes i als llauradors, la carrerassa es trobe posteriorment amb la carretera N-340 (antic Camí Reial de Castelló) (entre els quilómetres 1004 i 1005), a continuació el FFCC València-Barcelona (entre els quilómetres 99 i 100) tan sol té un pontet de desguàs per on passen els animals , més avall és troba amb l'antic assegador o vereda del camí l'Atall i pel camí del pont Roig o dels Quadrons acaba la carrerassa finalment als pastisals del Prat de Cabanes. (JEPB, Torreblanca, 2015)